ANTES DE CERRAR EL TELÓN...

“La vida es como una obra de teatro que no permite ensayos, así que canta, ríe, baila, llora y vive intensamente. Vive intensamente cada momento de tu vida antes de que se cierre el telón y termine la obra sin aplausos.”

Charles Chaplin

Yo, de mayor, quiero ser pequeña, dije. Yo, de mayor quiero volar; quiero... bailar! Y cantar! De mayor, quiero soñar, pero sin dejar de vivir. De mayor... Quiero ser como las hormigas, que lo ven todo más grande. Quiero viajar por todo el mundo, e inmortalizar cada segundo en mi cámara y en mi memoria. Quiero ser libre como una golondrina... Quiero ser actriz y evadirme de la realidad. Quiero perdonar a todo el que me haga daño y pedir perdón. Escribir para olvidar todos mis problemas, pero recordar lo que he aprendido de ellos.

Yo, de mayor, quiero ser yo misma, dije. Pero rectifiqué; no sé qué día voy a ser mayor, o si ya lo soy... Inesperada no es la muerte, sino la hora en que llega. No soy pesimista, no es que crea que voy a morir pronto, es que quiero aprovechar cada preciso instante de mi vida. Por eso, desde hoy, voy a cantar; bailar; soñar; vivir; ser pequeña cuando me apetezca, pero mayor cuando sea necesario; actuar; perdonar; pedir perdón; olvidar; viajar, aunque sea con la imaginación; escribir; fotografiar; volar... Pero, por encima de todo, ser yo misma.

Antes de morir, me gustaría vivir, pero no vivir de cualquier manera, no vivir para subsistir; sino para soñar, para sonreir. Me gustaría, simplemente, vivir... como me toque vivir: vivir una vida bohemia y nómada o una vida monótona y sedentaria, con una familia, en una casa... Lo importante es vivir feliz, afrontando los problemas cuando aparezcan y aprendiendo de ellos, como dije un día.

Yo, de mayor, quiero ser pequeña, dije...

Camí Moyà Bover

"Aquesta és la meva primera redacció per a l'optativa "taller d'escriptura dramatitzada"."

Tot un poble unit i revolucionat

La MACROMANIFESTACIÓ del 29S va ser tot un èxit. 

Pares, mares, padrins, padrines, oncles, ties, fills, filles, alumnes, professors... Tots amb un sentiment en comú que reclama un futur digne, i, per tant, una educació de qualitat; es van concentrar, ahir, a les 18:00h a la plaça espanya per, després, dirigir-se cap on es pronunciava l'acte. La concentració no va ser tan sols a la plaça espanya, ja que, s'ompliren tots els carrers del voltant: les avingudes, etc. La manifestació va ser tot un èxit! Unes 90000 o 100000 persones cridant al carrer! Lluitant per ells mateixos, o pels seus fills, o pels seus veïnats; la qüestió és que lluitaven per un poble, per una bona educació. Mallorca es va tenyir de verd.

Sense avui no hi ha demà; sense educació no hi ha futur. Ni un pas enrere. Seguirem lluitant. Aquesta vaga no s'acaba, a no ser que el govern ens escolti.

Vaga indefinida, protesta sense fi

Abandonar un blog, una sèrie de dies seguits, pot ser per vàries raons: res que contar, quedar-se sense idees, tenir moltes feines i poc temps, peresa, entre altres. No sé quin es el meu motiu real. Sols sé que per contar n'hi ha de grosses!
Els professors no van de bromes. El nostre futur està en joc. I aquest es el motiu d'una vaga indefinida, i una protesta sense fi. Els alumnes, i molts de pares recolzam als professors; al cap i a la fi, ells ho fan per nosaltres.
Un 90% aproximat de professors i mestres de tot balears, sense tenir en compte els serveis mínims i les baixes, no va assistir ahir a classe. I es va omplir el carrer del consolat amb milers de professors i alumnes cridant per una educació pública de qualitat; reclamant un futur digne.
Per què fan vaga els docents?
Doncs, per les retallades: amb l'excusa de la crisi pretenen acabar amb l'educació; perque el govern balear està molt per davall del pressupost per a educació, cosa que suposa una manca brutal de professors i mestres (10000 docents menys), mentre que el nombre d'alumnes no ha disminuït; perquè en aquest temps de crisi, el Govern no concedeix beques de transport i menjador efectives, per a les famílies que ho necessiten; perquè provoquen que els alumnes amb necessitats educatives tenguin més problemes, ja que han retallat, també, personal d'Atenció de Diversitat, reforços i programes de suport; I, finalment, per al decret TIL (Tractament Integrat de Llengües).
Què és el decret TIL, i que n'opinen els docents i alumnes?
El Tractament Integrat de Llengües, és un decret llei que imposa als mestres i professors ensenyar algunes assignatures en castellà, i algunes en anglès, als alumnes. Els docents i l'alumnat en general, opina que l'anglès és necessàri, però no qualsevol nin pot aprendre matemàtiques, medi, socials... en anglès; ja que són bastants els que tenen dificultats. Consider que tan sols s'hauria d'aplicar als nins d'entre tres i sis anys; ja que aquest nou decret opta a dur-mos al fracàs escolar. Per altre banda, els professors no estàn suficientment preparats. No es pot començar un edifici per la teulada.
Ànims professors, per a aquesta lluita. Mai vos deixeu reprimir! Ànims de part d'una alumne que vol el millor pel seu futur i el dels seus companys.

Si un t'estim no és etern, ho serà el record.

El concepte d'eternitat és equivalent a l'infinit. Idò, podem estimar-mos eternament les persones? Existeix l'infinit?

Les persones no som eternes, eternes són les hores que vivim, tot i que passin tan ràpidament. No recordam un primer dia a les nostres vides, i desconeixem el dia de la nostra mort.

Som eterns per nosaltres mateixos i per les persones que quan morim encara ens recorden.

Bona nit!

Avui la petita somiadora se'n va a dormir amb ganes d'aixecar-se demà al matí disposada a volar, a menjar-se el món enlloc del seu berenar.
Sols creu en una felicitat circumstancial, però avui es concidera la persona més feliç. Per què? No ho sap. D'una cosa n'està segura, i és que aquesta felicitat serà eterna mentre perduri; l'aprofitarà al màxim, ja que...
...Sols creu en una felicitat circumstancial...